Este va ser el primer projecte LIFE desenvolupat al Parc Natural de l'Albufera per a regenerar els hàbitats dunars de la Devesa.
Amb esta iniciativa es va aconseguir recuperar la morfologia dunar i les Glossary Link mallades a la meitat sud de la Devesa.
El LIFE Duna va treballar en un tram de 13,5 ha, en el qual persistien les seqüeles del Projecte d'Urbanització del bosc de la Devesa dels anys 1960-70. Infraestructures com ara vials, aparcaments, pous de sanejament i registre, passeig marítim, etc. Tots estos es van eliminar per a poder regenerar el primer cordó dunar.
Per a això, amb maquinària pesada es van reconstruir dunes on es van plantar espècies pròpies de la zona per a aconseguir, en un període d'uns 5-6 anys, una àrea completament naturalitzada on les plantes i els animals conviuen al seu medi natural.
Al seu torn, es va retirar l'arena que terraplenava les zones conegudes com mallades, per tal que pogueren complir amb el seu cicle anual de l'aigua: inundades a l'hivern i seques a l'estiu. A la mallada de la Mata del Fang es va excavar una llacuna amb aigua permanent amb la finalitat d'introduir dos peixos xicotets la població dels quals ha disminuït al desaparéixer i alterar-se el seu hàbitat: el fartet (Aphanius iberus) i el samaruc (València hispanica).
Un objectiu prioritari del LIFE Duna va ser l'usuari de la zona d'actuació. La seua implicació a través de diferents activitats ha sigut fonamental per a la realització d’este.
FITXA DEL PROJECTE
ACRÓNIM: LIFE DUNA
TÍTOL: Model de restauració d'hàbitats dunars a l'Albufera de València
CODI LIFE+: LIFE00 NAT/E/007339
BENEFICIARI: Ajuntament de València (Servici Devesa-Albufera)
DURACIÓ: Des l'1 de gener de 2001 fins al 30 de juny de 2004
PRESSUPOST: 1.951.482 €
CONTRIBUCIÓ Aj. València: 975.741 €
CONTRIBUCIÓ UE: 975.741 €
PÀGINA WEB: www.albuferadevalencia.com/lifeduna
Adjunt | Mida |
---|---|
restauracion de las dunas litorales de la devesa.pdf | 937.49 KB |
Amb el Projecte LIFE Ginebre es va completar la regeneració integral del sistema de dunes i mallades de la zona sud de la Devesa de l'Albufera i es va establir una important població de ginebre marí.
El ginebre marí, a la Devesa, es troba, des de la dècada de 1970, en una situació crítica a causa de les greus alteracions realitzades per l'home en el seu hàbitat.
En virtut del LIFE Ginebre, a més de recuperar les dunes i les “mallades”, es van produir als Vivers Municipals exemplars de ginebre marí que, juntament amb altres plantes acompanyants, se van reintroduir a les dunes.
El ginebre marí ha permés fer partícip al ciutadà en la recuperació i conservació de les dunes litorals, de manera que s’ha compatibilitzat l'ús recreatiu amb els valors naturals. La pàgina web multilingüe, premsa, televisió, fullets, vídeo, Jornades Virtuals, assistència a congressos i campanyes informatives han sigut alguns dels mitjans utilitzats per a difondre el projecte a tota la societat.
FITXA DEL PROJECTE
ACRÒNIM: LIFE GINEBRE
TÍTOL: Recuperació de dunes litorals amb Juniperus spp. a València
CODI LIFE+: LIFE04 NAT/E/000044
BENEFICIARI: Ajuntament de València (Servici Devesa-Albufera)
DURACIÓ: Des de l'1 d'octubre de 2004 fins al 30 de juny de 2008
PRESSUPOST: 3.278.216 €
CONTRIBUCIÓ Aj. València: 1.639.108 €
CONTRIBUCIÓ UE: 1.639.108 €
PÀGINA WEB: www.albuferadevalencia.com/lifeenebro
El 67% de la superfície del Parc Natural de l'Albufera està dedicada al cultiu de l'arròs. Els seus camps inundats són el refugi de gran quantitat d'aus que s’hi prenen un descans a les seues rutes migratòries o que han decidit establir-s’hi, per la qual cosa es considera que esta pràctica agrícola és compatible amb la protecció del medi ambient. Excepte una vegada a l'any. Després de la collita de l'arròs es produïx una lamentable escena al parc natural: immenses columnes de fum provinents de la crema dels restolls. Entre setembre i octubre la palla de l'arròs queda a els camps, que pocs dies després han de ser inundats. La solució més senzilla per a eliminar estos restolls consistix a cremar-los al mateix terreny, amb els consegüents problemes d'emissions de CO2 a l'atmosfera; impacte sobre la flora i fauna; afeccions sobre la salut humana i risc per a la seguretat vial per la falta de visibilitat a les carreteres a causa del fum.
Amb el projecte LIFE Biocompost es va demostrar la viabilitat de la retirada de la palla dels camps d'arròs per mitjà d'empacadores, i es va oferir eixe servici de forma gratuïta als agricultors de València. Durant tres campanyes de collites (2001, 2002 i 2003) es van arreplegar més de 2.200 tones de palla d'arròs amb un dispositiu coordinat que utilitzava els prototips per a operar de forma ràpida i eficaç. Amb la palla arreplegada es va elaborar adob orgànic o compost mesclant-la amb fangs de depuradora.
FITXA DEL PROJECTE
ACRÒNIM: LIFE BIOCOMPOST
TÍTOL: El compostatge com a alternativa a la crema de la palla d'arròs al Parc Natural de l'Albufera.
CODI LIFE+: LIFE00 ENV/E/000555
BENEFICIARI: Ajuntament de València (Servici Devesa-Albufera)
SOCIS: FUVAMA-Fundación Valenciana d'Agricultura i Medi Ambient
DURACIÓ: Des de l'1 d'agost de 2001 fins a 31 de juliol de 2004
PRESSUPOST: 1.438.844,30 €
CONTRIBUCIÓ Aj. València: 716.496,30 €
CONTRIBUCIÓ UE: 716.496,30 €
PÀGINA WEB: www.albuferadevalencia.com/biocompost
Vols saber més sobre el problema ambiental que suposa la crema de palla d'arròs? Llig més en "Problemes Ambientals – Crema de palla d'arròs"
Després del projecte Biocompost va nàixer el LIFE Eco-rice amb l'objectiu de tornar a la palla d'arròs el seu valor com a recurs i donar alguna utilitat per a evitar-ne la crema. L'Ajuntament de València es va comprometre amb esta iniciativa, seguint el model desenvolupat en el projecte LIFE Biocompost i utilitzant els prototips dissenyats, a arreplegar la palla dels camps d'arròs al terme municipal de València incloent-hi dins del parc natural. Més tard el Centre de Valoració Transectorial (CVT) creat exprofés s'encarregaria de coordinar la recerca de solucions innovadores per a la seua valoració, així com potencials usos d'esta palla: materials de construcció (ciments puzolànics, projecte Colusa, panells acústics, etc.); materials per a embalatges; fabricació de paper; ramaderia; cultiu de rovellons i fabricació de compost.
FITXA DEL PROJECTE
ACRÒNIM: LIFE ECO-RICE
TÍTOL: Alternatives a la crema de palla d'arròs al Parc Natural de l'Albufera.
CODI LIFE+: LIFE04 ENV/E/0000184
BENEFICIARI: Ajuntament de València (Servici Devesa-Albufera)
SOCIS: Conselleria de Territori i Vivenda – Comercial PROJAR – Fundació Comunitat Valenciana Regió Europea – Mª Fca. Francés – Innove Verda – FUVAMA – Consell Agrari
DURACIÓ: Des de l'1 de desembre de 2004 fins a l’1 de juny de 2007
PRESSUPOST: 1.464.720,11 €
CONTRIBUCIÓ Aj. València: 711.024,46 €
CONTRIBUCIÓ UE: 711.024,46 €
PÀGINA WEB: www.albuferadevalencia.com/ecorice
Vols saber més sobre el problema ambiental que suposa la crema de palla d'arròs? Llig més en "PProblemes Ambientals – Crema de palla d'arròs"
Segons l'estudi encarregat al Centre d'Estudis Ambientals del Mediterrani (CEAM), la crema de palla d'arròs en el Parc Natural de l'Albufera podria suposar l'emissió de 2.074.250,47 Kg de CO2 equivalent.
Amb les 3 empacadores adquirides amb el Projecte ECO-RICE es va aconseguir, en els aproximadament 15 dies disponibles en cada campanya (més de 500 hores de treball), arreplegar la palla de 525 hectàrees i s’hi van retirant més d'1.400.000 Kg de palla.
Els factors limitants d’eixe rendiment són el curt període de temps disponible entre collita i inundació dels camps i la disponibilitat de 3 empacadores. Un període més prolongat (retardant la data de “ Glossary Link perellonà” a la data fixada per al compliment de la mesura agroambiental corresponent) o un nombre més gran de màquines disponibles augmentarien encara més l'eficiència aconseguida en els projectes pilot, encara que podrien generar per un altre costat certs conflictes amb la pràctica cinegètica (als caçadors del Parc Natural els beneficia inundar com més prompte millor els camps per a atraure les aus davant de l'imminent començament de la temporada de caça).
Cal destacar este últim factor com un altre element a tindre en compte, que alimenta la complexitat d'este polièdric problema de la palla d'arròs. Tots els anys, el primer cap de setmana d'octubre marca el començament de la temporada de caça. Hi ha anys en què arriba este moment i a la marjal encara continuen amb la collites. La introducció d'un nou treball al camp, posterior a la collita, com podria ser l'embalatge de palla d'arròs, no és ben rebut per alguns col·lectius de caçadors, que veuen un possible retard en la inundació dels camps i un consegüent menor nombre d'aus als seus vedats. Una de les dificultats logístiques per a l'arreplega de palla, consistix a frenar uns dies la inundació dels camps després de la collita, perquè done temps a embalar la palla.
El cost de l'arreplega i emmagatzemament de la palla d'arròs (en l'escala pilot dels projectes) va variar entre 6,75 i 8,5 euros per fanecada. Considerant els 5,8 euros per fanecada que es van aconseguir amb la venda de palla d'arròs, el balanç final d'embalatge/emmagatzemament/venda va suposar un cost entre 0,95 i 2,7 euros per fanecada.
Les dades econòmiques són sempre referides a una escala pilot, equivalent al 6% del total. L'extrapolació d'estes dades a l'escala global del parc natural reduiria costos considerablement. D'altra banda, el preu aconseguit amb la venda de palla d'arròs, correspon a dos campanyes. Una estabilització d'un potencial mercat de palla d'arròs de l'Albufera, durant diverses campanyes, fixaria una clientela habituada (empreses de ramaderia, de transformació…) i una garantia d'eixida per al material embalat.
D'altra banda, es va aconseguir un mercat per a la palla d'arròs arreplegada en l'escala pilot (1.400 tones corresponents a més de 500 hectàrees). A escala global podrien sorgir problemes per a trobar compradors per a tota la palla arreplegada al Parc Natural, per la qual cosa s'haurien de considerar encara més eixides per a este subproducte agrícola, no previstes en els projectes pilot (com ara la valoració energètica).
És necessari diferenciar dos zones de “producció” de palla d'arròs, segons el vigent PDR 2007-2013, d’acord amb les dos opcions que oferix la mesura “Cultiu sostenible d'arròs als aiguamolls”:
OPCIÓ 1. Zones que mantinguen inundada la seua superfície almenys durant 3 mesos i mig addicionals al cultiu (anteriorment l'única opció facilitada).
OPCIÓ 2. Zones que mantinguen el restoll i la palla d'arròs almenys fins a l'1 de febrer.
En el primer cas la palla, de no ser incorporada al camp, s'arreplegaria al voltant del mes d'octubre. En la segona opció, aquells qui “fanguejarien” la palla, l'arreplegarien al febrer. Açò escalonaria la “producció” de palla i simplificaria la logística d'embalatga i emmagatzemament.
Conscienciat en la necessitat reduir la contaminació lumínica i fomentar l'estalvi energètic, l'Ajuntament de València va plantejar el projecte LIFE Ecolight com la reorganització de l'enllumenat públic del terme municipal de València que s'emmarca dins del Parc Natural de l'Albufera. L'objectiu era aconseguir un enllumenat més respectuós amb l'entorn natural i més eficient energèticament, menys contaminant i més barat, en definitiva. En virtut d'este projecte es va aprovar una ordenança municipal per a regular l'enllumenat dins del Parc Natural de l'Albufera.
FITXA DEL PROJECTE
ACRÒNIM: LIFE ECOLIGHT
TÍTOL: Tractament de la contaminació lumínica al Parc Natural de l'Albufera.
CODI LIFE+: LIFE03 ENV/E/000118
BENEFICIARI: Ajuntament de València (Servici Devesa-Albufera)
DURACIÓ: Des de l’1 de desembre de 2003 fins al 31 de desembre del 2006
PRESSUPOST: 2.433.746,00 €
CONTRIBUCIÓ Aj. València: 575.736,30 €
CONTRIBUCIÓ UE: 575.736,30 €
PÀGINA WEB: www.albuferadevalencia.com/ecollum
El projecte Life Ullals “Recuperació d'un hàbitat prioritari al Parc Natural de l'Albufera” va regenerar i va donar a conéixer un dels enclavaments més valuosos del Parc Natural de l'Albufera, en el qual s'identifica un dels hàbitats prioritaris prevists en la Directiva 92/43/CEE (Torberes calcàries amb Cladium mariscus).
Els ullals de Baldoví i dels Sants, enclavaments en què es desenvolupa en gran manera el projecte, són dos xicotetes llacunes del terme municipal de Sueca, dins del Parc Natural de l'Albufera. En este àmbit s'ha dut a terme l'adquisició de terrenys, la regeneració dels hàbitats naturals, la recuperació d'espècies de fauna i flora prioritària, i l'adequació d'usos educacionals vinculats amb la conservació de la naturalesa.
El projecte es va coordinar des de la Generalitat Valenciana, a través de la Conselleria de Territori i Vivenda, i hi va participar com a soci l'Ajuntament de Sueca.
FITXA DEL PROJECTE
ACRÒNIM: LIFE ULLALS
TÍTOL: Recuperació d'un hàbitat prioritari al Parc Natural de l'Albufera.
CODI LIFE+: LIFE04 NAT/ES/000048
BENEFICIARI: Conselleria de Territori i Vivenda. Direcció General de Planificació i Ordenació
SOCIS: Ajuntament de Sueca
DURACIÓ: Des del 31 d'octubre de 2004 fins al 30 de setembre de 2008
PRESSUPOST: 1.061.972,00 €
CONTRIBUCIÓ UE: 796.479,00 €
WEB: www.cma.gva.es/areas/estado/biodiversidad/life_ullals/
UNA ALBUFERA DE CINE és una iniciativa finançada pel Pla E i promoguda i executada per l'Ajuntament de València, en la qual es realitzen treballs de millora i condicionament de l’estany i de la Devesa de l'Albufera.
Són intervencions que pretenen eliminar o reduir les causes que provoquen la pèrdua de biodiversitat al parc natural.
Per a això s'ha desenvolupat una idea creativa, basada en l'àmbit cinematogràfic. En este sentit, tindrem nominacions, com si d'un film es tractara, que ressalten els valors i qualitats d'este entorn:
Visita la web en:
http://www.albuferadevalencia.com/albuferadecine/
A més el Servici Devesa-Albufera de l'Ajuntament de València ha col•laborat en altres dos projectes LIFE com a soci:
Projecte d'intercanvi d'experiències entre tres països europeus en temes de regeneració dunar.
Projecte de conscienciació sobre la contaminació atmosfèrica a través de plantes indicadores.
FITXA DEL PROJECTE
ACRÒNIM: EUROBIONET
TÍTOL: European Network for the Assessment of Air Quality by the Use of Bioindicator Plants.
CODI LIFE+: LIFE99 ENV/D/000453
BENEFICIARI: Universität Hohenheim (Institu 320 Schloß)
SOCIS: Ayuntamiento de Valencia (E) – The City of Edinburgh Council (UK) – Sheffield City Council (UK) – Comune di Verona (I) – Communauté Urbaine de Lyon (F) – Landeshauptstadt Klagenfurt (A) – Landeshauptstadt dusseldorf (D) – City of Copenhagen (DK) – Communauté urbaine du Grand Nancy (F) – Generalitat de Catalunya (E) – City of Glyfada (GR) – Stadt Distinguen (D)
DURACIÓ: 1 de octubre de 1999 a 31 de diciembre de 2002
PRESSUPOST: 2.402.678,15 €
CONTRIBUCIÓ UE: 1.201.339,07 €
PÀGINA WEB: www.eurobionet.com