bursa escort bayan görükle bayan escort
bursa escort görükle escort
perabet giriş adresi canlı casino siteleri perabet bets10 bahis canlı casino oyna
mecidiyeköy escort şişli escort
Gents i pobles en l'Albufera de València

Les gents i Pobles

Cada un dels tretze municipis que formen el Parc Natural de l’Albufera té una personalitat diferent: n’hi ha que conserven encara el seu caràcter agrícola-pesquer, com ara el Palmar, Sueca o Pinedo; altres es dediquen més al turisme com ara el Saler, el Perellonet o Cullera; en altres els seus polígons industrials són un recurs important com ara a Silla, Catarroja, Massanassa, Alfafar, etc. No obstant això, tot li tenen un especial afecte a la seua Albufera.

21.000 hectàrees repartides en tretze termes municipals!

Cada un amb la seua història, amb les seues necessitats i interessos, la seua problemàtica, la seua projecció de futur, etc.

Coneix més a prop dels seus pobles...

Pinedo El Saler El Palmar El Perellonet

Pinedo

Pinedo, la pedanía més pròxima a Valenciasites/default/files/32.JPG" />
Curiositats:
  • Pareix que el seu nom prové del pinar que separava la platja de la zona de la marjal. Les primeres notícies que n’hi ha com a nucli de població són del segle XIX.
  • Al desembre de 1963, uns submarinistes van trobar submergida a la platja de Pinedo una estàtua de bronze d’1,45 cm d’alçària, l’“Apol·lo de Pinedo”. A la rotonda d’entrada al poble hi ha una rèplica d’esta escultura. L’original es troba al Museu de Prehistòria de València (http://www.museuprehistoriavalencia.es/).
  • Este nucli de població disposava d’una tartana que feia la ruta del Ravatxol (barca-correu) que enllaçava Russafa amb el Saler, Pinedo, el Palmar i Catarroja.
  • Encara podem contemplar la barraca la Genuïna”, de principis del segle XIX, a l’entrada d’esta població.
  • Des de València hi ha un carril bici que comença a la Ciutat de les Arts i les Ciències i arriba fins Pinedo després de creuar la desembocadura del llit nou del riu Túria per un pont d’ús exclusiu per a bicicletes. Este carril bici continua cap al sud fins al Saler.
  • Les platges de Pinedo compten amb un fàcil accés i amb tots els servicis.
  • Al sud de la platja de Pinedo es localitza la platja natural de ‘l’Arbre del gos’ la restauració dunar de la qual es va dur a terme entre l'any 2005 i 2007. Per a més informació polsa ací.
  • Informació i servicis de la Platja de Pinedo i de la Platja de´l’Arbre del Gos. Polsa ací

El Saler

 El Saler, un poble junt al boscsites/default/files/31.JPG" />
Curiositats:
  • La sal que s’extreia de les antigues salines situades prop de la zona coneguda actualment com el Racó de l’Olla, va ser un dels principals ingressos que obtenia el patrimoni real de l’Albufera. El nom del “Saler”, segurament fa referència al xicotet grup de barraques on s’emmagatzemava esta sal abans de portar-la a la ciutat de València.
  • De les barraques que formaven este poble, van ser famoses les del "Cubà" i les barraques de "Montoliu" (enderrocades estes últimes a finals dels anys 60). Al 1998 va ser demolida l’última, coneguda popularment com la Barraca del Cotero o també la la Tia Rosario del segle XVIII, que estava deshabitada i en estat de completa ruïna.
  • A més de l’església de Sant Josep de principis del segle XX, destaca la “Casa de la Demanà”, també anomenada en altres temps "de la campaneta", de finals del segle XVIII. Al vestíbul d’este edifici es va realitzar, fins mitjan segle passat, la subhasta dels punts de caça a l’Albufera, la tradicionalment anomenada Demanà. Hui és la seu de l’Associació Juvenil "Amics de la Casa de la Demanà" (www.saler21.com).
  • L’any 1855, el Saler comptava únicament amb 39 veïns i una taverna. Hui en dia, esta pedania de València és coneguda pels seus nombrosos locals dedicats al comerç i l’hostaleria.
  • Fins a la construcció de l’actual carretera CV-500, el Saler estava unit a l’Albufera i a la marjal, a través del seu port. Al “Port del Saler” una flota de barques realitzava el transport de mercaderies i passatgers cap al Palmar, el Perelló, Catarroja, etc. Hui per a accedir-hi cal creuar la carretera utilitzant una passarel·la que ho aïlla irremeiablement del poble.
  • Des del poble i en direcció a la mar, passem primer pel Col·legi Lluís Santàngel on sobreïx al seu pati el Piverot, un monumental exemplar de pi pinyoner (té uns 175 anys d’edat). Ja prop de la platja ens trobem a la dreta amb el muntanyar de la Mona (una àrea d’esbargiment) i a l’esquerra amb la Casa Forestal del Saler, seu de la Guarderia Municipal.
  • A la Devesa, entre els pins, es localitzen les restes d’un antic pou, el Pouet que abastia d’aigua bona al poble, a més del pou que tenia cada barraca, normalment al corral.

El Palmar

  El Palmar durant la Perellonàsites/default/files/29.JPG" />
Curiositats:
  • “Una illa coberta de margallons silvestres” este és l’origen del nom del Palmar. Amb estos margallons, els habitants de Torrent fabricaven graneres: arreplegaven les palmes (fulles), les assecaven, nugaven i tallaven totes iguals.
  • Pareix que l’origen dels habitants de l’illa del Palmar s’establix en els pescadors del poble de Russafa, que a poc a poc van ºanar traslladant-se a l’illa.
  • L’any 1854, el Palmar tenia 65 barraques i una ermita, habitades per 289 persones. L’any 1855, un incendi va destruir quasi tot el poblat.
  • En la dècada dels anys 30, el Palmar va deixar de ser una illa al construir-se els ponts sobre les séquies del Racó de l’Olla, la Nova i la Sequiota, que l’unixen a la carretera Natzaret-Oliva.
  • Les barraques del Palmar es caracteritzaven per tindre la seua part posterior arredonida, per la qual cosa es denominaven barraca de culata. Esta part posterior donava cap a l’oest d’on bufa a l’hivern el fort vent de ponent.
  • Encara podem contemplar als canals del poble els barquets, embarcacions xicotetes (d’uns 5 m), sense quilla, que s’impulsen amb l’ajuda de la perxa.
  • La vela llatina, amb la seua característica forma triangular, impulsava les barques de pesca, les barques d’arròs o de càrrec (barques que carregaven l’arròs) i els barquetots o barca enterradora (barca que carregava la terra necessària per a crear nous camps d’arròs). Ara, es torna a contemplar esta vela per l’Albufera gràcies a diverses associacions que pretenen recuperar un art i una imatge pròpia.
  • El calafat és la persona que es dedica a impermeabilitzar les barques de fusta, amb productes sintètics o, com abans, introduint entre dos taules del casc de fusta una combinació d’estopa de cànem embeguda en brea. Esta tasca ha de realitzar-se periòdicament en les embarcacions.
  • El Ravatxol era una barca que feia el recorregut des del port de Catarroja fins al Palmar i des d’ací al Perelló, que transportava persones, mercaderies i també el correu. En un principi funcionava amb la vela llatina i més tard amb motor.
  • Tot i que que en l’actualitat el Palmar siga un poble fonamentalment dedicat al turisme gastronòmic, el seu caràcter pescador encara es manté a través de la Comunitat de Pescadors on es realitza cada segon diumenge d’agost el sorteig de redolins (punts fixos de calada per a la pesca preferentment col·lectiva i que se sortegen cada any).

El Perellonet

 Vista aérea del Perellonet, i la Gola del Perellonetsites/default/files/30.JPG" />
Curiositats:
  • El seu origen es troba associat a la construcció, exactament l’any 1903, del canal de desaigüe de l’Albufera conegut com la gola del Perellonet. L’encarregat de les comportes i la seua família vivien amb els pescadors que habitaven les xicotetes barraques alçades entre les dunes i els camps d’arròs.
  • Amb la construcció de la carretera Natzaret-Oliva en els anys 30, van augmentar les construccions a la zona, de manera que eren unes 10 o 12 famílies les que amb caràcter permanent viuen vora la Gola.
  • A finals dels anys 40, el marqués de Valterra va aconseguir la cessió, per part de la Comandància de Marina, dels terrenys situats al sud de la gola i hi va construir el poblat de pescadors del Perellonet, format per 26 vivendes i una xicoteta església, que van ser inaugurades l’any 1953.
  • El “boom” urbanístic dels anys 60 i 70 va canviar radicalment el paisatge de dunes i platja pel de blocs d’apartaments i vivendes unifamiliars que es contempla en l’actualitat.
  • Circulant per la carretera Natzaret-Oliva ens trobem que el Perellonet és un poble de contrasts: a un costat tenim un conglomerat d’edificis moderns que no ens deixen vore la mar, i a l’altre costat una infinitat de camps i horts rodejats de baladres i canyes per a protegir-los del salnitre del vent marí.
  • Entre els apartaments podem descobrir les restes d’una duna fòssil d’època Holocena coneguda com la Penyeta del Moro”. L’accés és a través del carrer Hèlix o del carrer de Lluís Sánchez Polak “Tip”.
  • Confraria de Pescadors del Perellonet de València. Carrer de Sotavent, 18, 46012 València 961 777 472.
Vols saber més informació? Consulta la taula de municipis

sites/default/files/tabla listado municipios bueno.pdf">Taula de municipis

Si vols més informació: