L’Albufera acull la major colònia de gavina capnegra a Espanya en 2021

Valencia

Des que la gavina capnegra va començar a criar a l’Albufera l’any 2000, la seua població ha experimentat un augment continuat fins superar el miler de parelles reproductores en 2021, la qual cosa convertix el parc natural en la zona de cria més important de l’espècie a Espanya. El vicealcalde i regidor de Devesa-Albufera, Sergi Campillo, ha manifestat que allò ha estat possible “gràcies a les condicions ambientals i de tranquil·litat que oferix la reserva natural del Racó de l’Olla”.

En la temporada d’enguany s’han assolit les 1.017 parelles reproductores de gavina capnegra. Una xifra que el vicealcalde ha valorat, “no només pel nombre de parelles, sinó perquè han arribat a volar entorn de 600 ocells joves”. La capacitat de trobar aliment mentre els arrossars estan secs, abans de començar l’estiu, atrau estes aus, que s’instal·len al Racó de l’Olla, al costat d’altres espècies de gavines i xatracs.

L’estada de la gavina capnegra a l’Albufera s’inicia al febrer, quan els primers adults reproductors prenen contacte amb la reserva. Si les condicions són òptimes, els nius s’establixen a finals d’abril i els joves nascuts en la colònia comencen a volar les últimes setmanes de juny. La seua dieta es composa d’insectes terrestres i aquàtics, cucs, caragols xicotets i peixos, que obtenen de les zones d’aigua dolça, principalment de les àrees limítrofes entre arrossars i hortes de regadiu.

Una volta finalitzada l’activitat reproductora, en acabar juny, les aus comencen a abandonar la reserva del Racó de l’Olla, es dispersen per diferents ambients del parc de l’Albufera i inicien gradualment la migració tardorenca cap als llocs d’hivernada, probablement al mar d’Alboran o al golf de Cadis, on romanen fins que retornen a València al febrer.

La gavina capnegra és una espècie migratòria que sol viatjar costejant, generalment desplaçant-se d’est a oest en compte de fer-ho de nord a sud com els ocells migradors europeus. Es trasllada dels emplaçaments de cria, ubicats en llacunes i marenys, cap a les destinacions d’hivernada, per a les quals preferix medis marins, com ara estuaris, ports, llacunes salines i altres aigües resguardades.

Les colònies de cria d’estes aus es troben pràcticament totes a Europa, principalment en la costa nord del mar Negre, però també en diverses localitats del nord del Mediterrani, la península Ibèrica i regions costaneres del mar del Nord. A l’hivern, s’estenen pel Mediterrani, el mar Negre, i les costes atlàntiques europees i del nord-oest d’Àfrica.