Naturalesa Europea

Natura 2000 és la xarxa oficial d’espais protegits de la Unió Europea la finalitat de la qual és assegurar la supervivència a llarg termini de les espècies i els hàbitats més amenaçats d’Europa, per a contribuir a detindre la pèrdua de biodiversitat ocasionada per l’impacte advers de les activitats humanes.

La degradació dels hàbitats naturals i les amenaces que afecte algunes espècies constituïxen una preocupació primordial per al medi ambient de la Unió Europea.

Els esforços per donar una resposta comunitària a este problema van culminar l’any 1992 amb la creació de Natura 2000: una xarxa d’espais protegits d’alt valor natural, que en conjunt representen tots els ecosistemes europeus i que garantixen la conservació de la biodiversitat del continent. Esta xarxa ecològica coherent i homogènia s’ha convertit en la principal ferramenta de la Unió Europea per a l’aplicació d’una política comuna en matèria de medi ambient i, en particular, de conservació de la naturalesa.

La Xarxa Natura 2000 és un instrument que agrupa els espais de major valor ecològic d’Europa i vetla per la conservació d’estos. És la iniciativa més important per a la preservació de la biodiversitat en la història del continent europeu. Natura 2000 es va gestar l’any 1992 amb la Directiva Hàbitats -que va complementar la Directiva d’Aus de 1979-.

Per a la formació de la xarxa, els estats membres de la Unió Europea havien de seleccionar les àrees naturals de major importància del seu territori i així obtindre una llista nacional de llocs prevists per a la formació de la Xarxa Natura 2000.

Els estats de la Unió Europea podien proposar dos tipus d’àrees protegides, que són actualment les dos classes d’espais que formen part de la Xarxa Natura 2000:

  • Zons d'Especial Protecció per a les Aus (ZEPA) designades en aplicació de la Directiva Aus per a preservar, mantindre o restablir una diversitat i una superfície suficient d’hàbitats per a pràcticament totes les espècies d’aus. Són zones considerades d’especial importància per a la conservació de les aus dins de la UE, ja siga per la seua funció reproductiva, per l’alimentació o simplement per la seua migració. Actualment les ZEPA prenen l’acrònim ZPE (Zones de Protecció Especial) –en anglés, SPA-.
  • Llocs d'Importància Comunitària (LIC), basats en la Directiva Hàbitats, tenen per objectiu la conservació dels llocs ecològics que siguen:
    • Hàbitats naturals i seminaturals d’interés comunitari, a causa de la seua raresa, o al paper ecològic fonamental que exercixen (dels que s’establixen en la llista de l’annex I de la Directiva sobre Hàbitats);
    • Espècies de la fauna i la flora d’interés comunitari, una vegada més per la seua raresa, el seu valor simbòlic, el paper fonamental que posseïxen en l’ecosistema (i dels quals s’establix una llista en l’annex II de la Directiva d’Hàbitats).

    Després que la Comissió aprova la llista de LIC proposta per un estat membre, els espais continguts en la llista passen a ser designats ZEC (Zones d'Espacial Conservació) –en anglés, SCI-.

El Parc Natural de l'Albufera forma part de la Xarxa Natura 2000 a l'estar declarat com a àrea ZEPA per un costat i proposat com a zona LIC en la llista nacional de llocs d’Importància Comunitària dins de la regió biogeogràfica mediterrània.

Xarxes Ecològiques

El naixement de la Xarxa Natura 2000 és conseqüència d’una nova perspectiva en la protecció dels espais naturals. Anteriorment qualsevol estratègia encaminada a la preservació de la biodiversitat consistia en la conservació dels ecosistemes i els hàbitats a través de la declaració d’espais naturals protegits unitaris, com ara parcs nacionals, reserves naturals i altres figures de protecció. No obstant això, la funció de les àrees protegides com a reservoris de naturalesa és insuficient actualment per a contindre la pèrdua constant de biodiversitat. La intensificació dels usos del sòl a la major part de les zones habitades del món fa que els espais protegits es vagen convertint en illes ecològiques desconnectades entre si i amb altres àrees naturals, i queden rodejades per un entramat agrícola i urbà continu, fortament intervingut i modificat per l’home.

Per això, la conservació de la diversitat biològica requerix actuar a escala comunitària i establir no solament àrees protegides, sinó també integrar eixes àrees en la planificació territorial i en les polítiques de gestió dels usos del sòl i dels recursos naturals, per a contituir xarxes ecològiques que asseguren la conservació dels hàbitats naturals per a connectar-los funcionalment.

Ací el concepte de xarxa ecològica pren tota la seua dimensió, ja que els moviments de les poblacions de fauna i flora han de ser considerats per a la designació dels llocs. La Directiva Hàbitats exigix que els estats membres afavorisquen la coherència global i el bon funcionament de la Xarxa Natura 2000 per mitjà del manteniment dels elements del paisatge, “que són de gran importància per a la vida silvestre”.

L’article 10 de la Directiva introduïx el concepte de corredors i de continus biològics funcionals, però deixa l’alternativa de triar-ne la dimensió i ubicació als estats: “En cas de considerar-ho necessari, en la seua planificació de l’ús del sòl i les polítiques de desenvolupament i, en particular per a millorar la coherència ecològica de Natura 2000, els estats membres fomentaran la gestió de les característiques del paisatge que són de gran importància per a la vida silvestre. Estos elements són els que, per la seua estructura lineal i contínua (com els rius amb les seues riberes, o els sistemes tradicionals de delimitació dels camps) o el paper que exercixen els llacs o els xicotets boscos), són essencials per a la migració, la dispersió i l’intercanvi genètic de les espècies silvestres.

La cooperació dels agents locals és fonamental per a la consecució de l’objectiu que es perseguix. Natura 2000 no pot ser un mer títol dels espais naturals, ha d’invitar a participar i promoure les activitats humanes tradicionals ja existents juntament amb la conservació del patrimoni natural local. El preàmbul de la Directiva establix que «el seu objectiu principal és promoure el manteniment de la diversitat biològica, tenint en compte els drets econòmics, socials, culturals i regionals, contribuir a l’objectiu general d’un desenvolupament sostenible, que el manteniment d’esta biodiversitat podrà en determinats casos requerir el manteniment o inclús l’alé, de les activitats humanes».

RN 2000 a Europa

Al desembre de 2008 la Unió Europea comptava amb 5.174 (ZPE), amb una superfície de 530.774 km², i 21.633 (ZEC) amb una superfície total de 661.503 km². No obstant això, molts llocs han sigut designats al mateix temps ZPE i ZEC, en tot o en part, de conformitat amb ambdós directives. Per tant, no podem sumar estes àrees per a obtindre una xifra global per al conjunt de la xarxa Natura 2000.

Els deu nous estats membres han presentat les seues propostes de llocs de la xarxa Natura 2000, alguns amb una gran superfície (quasi el 30% de la superfície d’Eslovènia es proposa com ZEC).

A Europa hi ha milers d’hàbitats diferents en els quals es calcula que viuen 150 espècies de mamífers; 520 d’aus; 180 de rèptils i amfibis; 150 de peixos, 1.000 espècies vegetals i almenys 100.000 d’invertebrats. Moltes d’estes poblacions es veuen minvades i la meitat de les espècies de mamífers i un terç de les de rèptils es troben amenaçades. En el cas de les espècies marines la situació és encara més delicada, ja que algunes d’elles, com les tortugues o determinats tipus de foques, estan en perill de supervivència.

Comissió Europea. Lloc web oficial:
Visitar la web oficial Environment
Visitar la web oficial Europa

Otros enlaces:

Alemanya
Àustria
Bèlgica
Bulgària
Xipre
Dinamarca
Eslovàquia
Eslovènia
Espanya
Estònia
Finlàndia
França
Grecia
Holanda
Hongria
Irlanda Itàlia
Letònia
Lituània
Luxemburg
Malta
Polònia
Portugal
Regne Unit
República Txeca
Romania
Suïssa

RN 2000 a Espanya

La contribució espanyola a Natura 2000 és molt rellevant. Segons dades de la Comissió Europea de desembre de 2008, Espanya aporta:

  • 567 Zones de Protecció Especial (ZPE): uns 97.318 km2.
  • 1.434 Llocs d’Interés comunitari (LIC): uns 123.716 km2

La Llista Nacional de llocs Natura 2000 està estructurada en quatre regions biogeogràfiques –alpina (gran part dels Pirineus) atlàntica (Espanya Cantàbrica), mediterrània i macaronèsica (Illes Canàries)– i l’han proposat les comunitats autònomes a la Direcció General de Medi Natural i Política Forestal, Ministeri de Medi Ambient, i Medi Rural i Marí qui va actuar com a coordinador general de tot el procés i va ser el responsable de la seua transmissió oficial a la Comissió Europea. Les llistes de les quatre regions van ser ja aprovades per la Comissió en distints anys.

Quadre resum de la xarxa Natura 2000 a Espanya (desembre 2008)

  Nombre ZPE    Superfície terrestre ZPE (km2)   % Territori
  Nombre ZPE marines (km2)    Superfície ZPE marina (km2) 
 567  97.318  19,2  23  634
  Nombre LIC   Superfície terrestre LIC (km2)  % Territori   Nombre LIC marins (km2)   Superfície LIC marina (km2)
 1.434  123.716     23,4  94  5.548

Enllaços d'interés:

Web oficial del Ministeri de Medi Ambient i Medi Rural i Marí. Biodiversitat
Web oficial del Ministeri de Medi Ambient i Medi Rural i Marí. LIFE+

Altres enllaços d'interés:

Andalucía
Aragón
Principado de Asturias (LICS) 
Principado de Asturias (ZEPAS)
Canarias
Castilla - La Mancha
Castilla y León
Cataluña
Extremadura
Galicia
La Rioja (Red Natura 2000)
La Rioja (Infrastuctura de datos espaciales)
Madrid
Murcia
Navarra
País Vasco
Valencia

RN 2000 en la Comunitat

Vora el 30% del territori de la Comunitat Valenciana està proposat com a LIC (en concret un 26,9%), i un 11,39% com ZPE. O el que és el mateix: un total de 623.154 hectàrees de superfície terrestre, de les 2.326.252 que ocupa la Comunitat, estan en la llista de Llocs d’Interés Comunitari. D’estes, 27.538 hectàrees (20.882 terrestres + 6.656 marines) corresponen al Parc Natural de l’Albufera.

Quadre resum de la Xarxa Natura 2000 a la Comunitat Valenciana

  Nombre LIC Superfície terrestre LIC (ha)  Superfície Marina LIC (ha) Superfície total LIC (ha)  % Territori
 94  623.154,58  62.387,06  685.541,64  26,79
  Nombre ZPE  Superfície terrestre ZPE (km2)  Superfície Marina ZPE (ha)  Superfície total ZPE (ha)  % Territori
 18  264.952,89  12.286,11  277.239,00  11,39