Règim de Protecció

L'Albufera de València és un espai els valors naturals i tradicionals del qual estan protegits per diferents figures normatives. Cada una d'elles exigix uns nivells de conservació distints i té les seues pròpies peculiaritats.

  • A nivell regional està protegida com a Parc Natural i recollida dins del Catàleg d'Aiguamolls.
  • A nivell comunitari està declarada Lloc d'Importància Comunitària (LIC segons la directiva Hàbitats) i Zona d'Especial de Protecció d'Aus (ZEPA segons la directiva Aus).
  • A nivell internacional, l'Albufera de València està reconeguda dins de la prestigiosa Llista d'Aiguamolls d'Importància Internacional RAMSAR.

Parc Natural

Segons la legislació regional l'Albufera de València està protegida sota la figura de Parc Natural. Un parc natural és una àrea on es prioritza la conservació del patrimoni natural i cultural tradicional. Estos espais solen albergar ecosistemes valuosos que han arribat fins als nostres dies en bon estat de conservació. En molts casos estos ecosistemes conviuen amb la presència dels humans, que en estes àrees mantenen activitats tradicionals de gran valor cultural. De fet, una de les claus dels parcs naturals és el repte d'intentar compatibilitzar la conservació de la naturalesa amb les activitats humanes més o menys impactants. Els parcs naturals tenen el potencial de convertir-se en laboratoris de gran escala on estudiar com desenvolupar una àrea sense que això implique la destrucció dels seus recursos.
No tot el territori dins dels límits d'un parc natural té el mateix grau de protecció. Hi ha diferents tipus de zonificacions (com ara àrees de reserva, d'ús restringit, d'ús agrícola…), amb les seues restriccions corresponents.

La gestió dels parcs naturals és responsabilitat del govern regional de la comunitat autònoma on es trobe. En la nomenclatura internacional es correspon amb els espais protegits de categoria II d'IUCN (Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalesa).

En contraposició, els Parc Nacionals (figura de protecció que no té l'Albufera) engloben espais generalment menys transformats per la mà de l'home. Si bé estes àrees eren gestionades directament des del Govern central d'Espanya, açò està canviant i s'estan traslladant les competències als organismes autonòmics.

Decret 259/2004, de 19 de novembre, del Consell de la Generalitat, pel qual s'aprova el Pla Rector d'Ús i Gestió del Parc Natural de l'Albufera
http://www.dogv.gva.es/datos/2004/11/24/pdf/2004_11941.pdf

Decret 96/1995, de 16 de maig, del Govern Valencià, pel qual s'aprova el Pla d'Ordenació dels Recursos Naturals de la Conca Hidrogràfica de l'Albufera
http://www.docv.gva.es/portal/portal/1995/05/26/pdf/1995_834854.pdf

Memòria de Gestió del Parc Natural de l’Albufera 2011:
http://www.parquesnaturales.gva.es/documents/80302883/161584555/Memoria+...
Memòria de Gestió del Parc Natural de l’Albufera 2012:
http://www.parquesnaturales.gva.es/documents/80302883/161584555/Memoria+...
Memòria de Gestió del Parc Natural de l’Albufera 2013:
http://www.parquesnaturales.gva.es/documents/80302883/161584555/Memoria+...

Xarxa Natura 2000

A nivell europeu: La Xarxa Natura 2000 és una xarxa d'espais naturals protegits repartida per tota la Unió Europea, que va ser creada per a garantir la supervivència de les espècies i hàbitats més valuosos d'Europa. Està basada en principis d'ús sostenible, de manera que es permeta la convivència en harmonia de les persones, la fauna i la flora. l'Albufera de València forma part d'esta xarxa juntament amb altres 25.000 espais de tota la Unió Europea.
La Xarxa es fonamenta en dos instruments pioners de legislació comunitària: la Directiva AUS de 1979 i la Directiva HÀBITATS de 1992, a través dels quals s'oferix protecció a més de 1.000 espècies d'animals i plantes rares i amenaçades i a 200 tipus d'hàbitats dels 27 estats membres.

Lloc d'Importància Comunitària / LIC (DIRECTIVA HÀBITATS)

A fi de complir el que disposa la Directiva 92/43/CEE1, la Comunitat Valenciana va designar, al desembre de 1997, una llista de Llocs d'Interés Comunitari (LIC) susceptibles de formar part de la Xarxa Natura 2000. Estos llocs van ser definits, tal com establix la citada directiva, basant-se en la presència en ells dels hàbitats o espècies que hi són considerats prioritaris, ja que és este caràcter de prioritat el que obliga als estats a la “designació de zones d'especial conservació”. La llista finalment aprovada incorporava 39 espais, amb una superfície total de 420.577 ha (vora 30.000 de les quals corresponien a l'àmbit marí).

Cal recordar que esta proposta de LIC havia de ser objecte d'una avaluació detallada per part dels organismes responsables de la Unió Europea. Únicament aquells LIC que acompliren els requisits establits serien, si és el cas, designats com a Zones Especials de Conservació (ZEC), les quals, juntament amb les Zones d'Especial Protecció per a les Aus (ZEPA) tractades en el següent punt, constituiran la projectada Xarxa Natura 2000.

DECISIÓ DE LA COMISSIÓ de 19 de juliol de 2006, per la qual s'adopta, de conformitat amb la Directiva 92/43/CEE del Consell, la llista de llocs d'importància comunitària de la regió biogeogràfica mediterrània [notificada amb el número C (2006) 3261] (2006/613/CE)

…/…

[Consideracions 4 a 7]
(4) De conformitat amb l'article 4, apartat 1, de la Directiva 92/43/CEE, França, Grècia, Itàlia, Portugal, Espanya i el Regne Unit van trametre a la Comissió entre gener de 2003 i març de 2006 les llistes de llocs corresponents a la regió biogeogràfica mediterrània proposats com a llocs d'importància comunitària, segons el que disposa l'article 1 de dita Directiva.
(5) Les llistes dels llocs proposats anaven acompanyades d'informació relativa a cada lloc consignada en el formulari establit per la Decisió 97/266/CE de la Comissió, de 18 de desembre de 1996, relativa a un formulari d'informació sobre un espai proposat per a la seua inclusió en la xarxa Natura 2000 (DO L 107 de 24.4.1997, p. 1.).
(6) Eixa informació inclou el mapa més recent i definitiu del lloc tramés per l'estat membre interessat, la seua denominació, la seua ubicació, la seua superfície, així com les dades resultants de l'aplicació dels criteris que s'especifiquen en l'annex III de la Directiva 92/43/CEE.
(7) És procedent aprovar la llista de llocs seleccionats com a llocs d'importància comunitària sobre la base del projecte de llista confeccionat per la Comissió d'acord amb cada un dels corresponents estats membres, en el qual s'arrepleguen, a més, els llocs que alberguen tipus d'hàbitats naturals prioritaris o espècies prioritàries.

…/…

Article 1
La llista que figura en l'annex 1 de la present decisió constituirà la llista inicial dels llocs d'importància comunitària de la regió biogeogràfica mediterrània de conformitat amb l'article 4, apartat 2, paràgraf tercer, de la Directiva 92/43/CEE.

…/…

ANNEX 1
Llista inicial de llocs d'importància comunitària de la regió biogeogràfica mediterrània
Codi del LIC: ES0000023
Nom del LIC: L'Albufera
Superfície del LIC (ha): 27 538
Coordenades geogràfiques del LIC Longitud W 0 18 Latitud N 39 18

El Reial Decret 1997/1995, de 7 de desembre, va incorporar a l'ordenament jurídic intern espanyol el que disposa la Directiva Hàbitat, de manera que va donar carta de naturalesa legal a la xarxa Natura 2000 a Espanya.

FITXA LIC - Albufera de València

Fitxa LIC

Directiva Hábitats

Directiva Hábitats

Zona Especial de Protecció d'Aus / ZEPA (DIRECTIVA AUS)

La Directiva Aus (Directiva 79/409/CEE del Consell, de 2 d'abril de 1979, relativa a la conservació de les aus silvestres) pretén la conservació a llarg termini de totes les espècies d'aus silvestres de la UE. Establix un règim general per a la protecció i la gestió d'estes espècies, així com normes per a la seua explotació, d emanera que obliga aadoptar totes les mesures necessàries per a preservar, mantindre o restablir una diversitat i una superfície suficients d'hàbitats per a totes elles. S'aplica tant a les aus com als seus ous i els seus nius. La Directiva identifica 200 espècies i subespècies amenaçades que necessiten una especial atenció. Els estats membres de la UE han de designar zones de protecció especial per a elles.
Entre 1988 i 2000 van ser declarades a la Comunitat Valenciana, per mitjà d'acords del Consell, un total de 18 ZEPA, amb una superfície total de 277.239 hectàrees. Més tard van ser comunicades des del Ministeri de Medi Ambient a la Comissió Europea per a la seua incorporació oficial.

L'Albufera de València, amb la mateixa referència que per a la seua designació com a LIC, entrava el dit grup de propostes.

FITXA ZEPA Albufera de València

Fitxa Zepa

Directiva Aus

Directiva Aus

RAMSAR

La Llista de Ramsar es va establir d'acord amb el paràgraf 1 de l'article 2 de la Convenció sobre els Aiguamolls (Ramsar, Iran, 1971), que diu el següent:

Cada part contractant designarà aiguamolls idonis del seu territori per a ser inclosos en La Llista d'Aiguamolls d'Importància Internacional, d’ara en avant crida “la Llista”, que manté l'Oficina [secretaria de la Convenció] establida en virtut de l'Article 8.

Els aiguamolls inclosos en la Llista passen a formar part d'una nova categoria en el pla nacional i la comunitat internacional reconeix que tenen un valor significatiu no sols per al o per als països on es troben, sinó també per a la tota la humanitat.
La Convenció estipula que “la selecció dels aiguamolls que s'incloguen en la Llista haurà de basar-se en la seua importància internacional en termes ecològics, botànics, zoològics, limnològics o hidrològics.” Amb els anys la Conferència de les Parts Contractants ha adoptat criteris més precisos per a interpretar el text de la Convenció, així com una Fitxa Informativa dels Aiguamolls de Ramsar i un Sistema de Classificació de tipus d'aiguamolls.
Totes les qüestions relacionades amb la Llista de Ramsar es van encapsular en la Resolució VII.11, adoptada per la Conferència de les Parts al maig de 1999, titulada Marc estratègic i lineaments per al desenvolupament de la Llista d'Aiguamolls d'Importància Internacional.

El contingut íntegre del Marc Estratègic descansa en la següent “Visió per a la Llista de Ramsar”:

Crear i mantindre una xarxa internacional d'aiguamolls que tinguen importància per a la diversitat biològica mundial i per al suport de la vida humana a causa de les funcions ecològiques i hidrològiques que exercixen.

En estos moments hi ha 1752 espais designats com a Aiguamolls d'Importància Internacional RAMSAR. D'estos, 63 es troben a Espanya, entre els quals hi ha l'Albufera de València:

Albufera de València
Data de designació: 05/12/89
Regió: Comunitat Valenciana
Superfície: 21,000 ha
Ubicació: 39º20’N 000º21’W

Fitxa completa RAMSAR Ministeri

Fitxa completa RAMSAR

Declaració RAMSAR

Declaració RAMSAR

Mapa RAMSAR Ministeri

Mapa RAMSAR Ministeri