Comunicats

Notícia
24 octubre 2017

Els pobles de l'Albufera

El Parc Natural de l'Albufera està format per un total de tretze municipis. Poblacions amb una història, necessitats, interessos i personalitats singulars i compartides pel seu sentiment albuferenc.

21.000 hectàrees de paratge natural repartides entre pobles com el Palmar, el Saler, Pinedo, Silla, Catarroja, Massanassa, Alfafar...

Localitats que, a més de tindre un gran afecte per l'Albufera, se senten orgulloses de pertànyer a un dels llocs més bells de València, a poc més de 10 quilòmetres de la capital.

Coneix alguns dels pobles més destacats de l'Albufera

Pinedo

La pedania de Pinedo, situada al nord de la llacuna de l'Albufera i al sud de la ciutat de València, correspon al districte de Poblats del Sud i tenim notícies d'este com a nucli de població a partir del segle XIX.

El seu nom prové de la pineda que separava la platja de la zona de la marjal i, en l'actualitat, la seua costa gaudix de gran fama. La platja de Pinedo limita al sud amb la del Saler, ja dins del Parc Natural de l'Albufera.

Podem accedir a esta pedania valenciana a través de la carretera o bé per mitjà del carril bici que comença en la Ciutat de les Arts i les Ciències.

El Saler

El nom d'esta pedania segurament fa referència al grup de barraques en què s'emmagatzemava la sal extreta de les salines ubicades en la zona pròxima a la zona del Racó de l'Olla abans de transportar-la a València capital.

Algunes de les barraques més famoses de la zona van ser les del Cubano, Montoliu, la barraca del Cotero o la de la Tia Rosario. Totes elles, ja derruïdes, eren part d'esta pedania valenciana tan coneguda en l'actualitat pels seus locals dedicats al comerç i l'hostaleria.

Des del Saler poble en direcció al mar passem pel Col·legi Lluís de Santàngel, lloc en què destaca el famós Piverot, un exemplar de pi pinyoner amb 175 anys.

El Palmar

Encara que els orígens del Palmar no estan molt clars, es diu que el seu nom es deu al d'una 'illa coberta de margallons silvestres'. Un exemplar, el margalló, amb què els habitants de Torrent fabricaven graneres.

Segons pareix, l'origen dels habitants de la hui coneguda com a zona del Palmar van ser els pescadors del poble de Russafa, els quals es van traslladar a poc a poc a esta illa. Cap a l'any 1854, el Palmar estava habitat per 289 persones, tenia 65 barraques i una ermita. No obstant això, un incendi en 1855 va destruir quasi tot el poblat.

Ja entrat el segle XX, en els anys trenta, el Palmar va deixar de ser una illa després de la construcció dels ponts sobre les séquies del Racó de l'Olla, la Nova i la Sequiota, que l’unixen a la carretera de Natzaret-Oliva.

A hores d'ara, a pesar que el Palmar és sobretot una població dedicada al turisme gastronòmic, manté el seu caràcter pescador a través de la Comunitat de Pescadors, on cada segon diumenge d'agost es realitza el sorteig de redolins (punts fixos de calada per a la pesca preferentment col·lectiva).

El Perellonet

L'origen de la població està molt lligat a un dels canals de l'Albufera, la Gola del Perellonet.

Després de la construcció en els anys trenta del segle XX de la carretera de Natzaret- Oliva es van incrementar les construccions. En els quaranta el Marqués de Valterra construïx el poblat de pescadors del Perellonet, format en els seus inicis per 26 vivendes i una xicoteta església inaugurada en 1953.

En els seixanta i setanta, els blocs d'apartaments comencen a aparéixer en detriment del paisatge dunar. Un conglomerat d'edificis que encara persistixen en l'actualitat i que contrasten d'una manera acusada amb els camps i horts que es protegixen del salnitre del vent marí amb baladres i canyes.

Altres pobles de l'Albufera

A més de les pedanies valencianes de Pinedo, el Saler, el Palmar i el Perellonet, hi ha altres municipis i poblacions amb l'Albufera en el seu ADN, com Albal, Albalat de la Ribera, Alfafar, Algemesí, Beniparrell, Catarroja, Cullera, Massanassa, Sedaví, Silla, Sollana, Sueca i Castellar-l’Oliverar.